Els Plens més importants de l'any acostumen a ser dos: Ordenances Fiscals i Pressupostos. Simplificant molt, el primer decideix com es recullen els diners i el segon com es gastaran.
Al passat Ple del dia 24 tocaven ordenances, i vam passar d'un dels Plens més importants de l'any a una discussió de pati de col·legi i no precisament pel punt, en teoria, més important de l'ordre del dia. Però anem a pams.
Comentaré alguns dels punts més polèmics del Ple, començant per les mocions d'Ordenances Fiscals i Preus Públics del 2017, la qual vàrem votar en contra.
Les modificacions de les Ordenances Fiscals han estat mínimes i poc significatives. És cert que fa quatre anys que no apugem els impostos, però si partim d'un model lineal i poc sensible a les diferències socioeconòmiques de les famílies, aquesta congelació d'impostos no és igual per tots, no és justa ni equitativa.
Els impostos són necessaris per garantir la convivència, el benestar i uns serveis municipals universals i de qualitat, però han de ser justos i equitatius. Nosaltres vàrem proposar aplicar la Tarifació Social i taules progressives de bonificació fiscal en funció de les singularitats familiars. I ho vàrem fer amb temps suficient per poder treballar-lo entre tots els partits per tal de poder presentar una proposta viable en aquest darrer Ple. Maluradament això no ha estat possible. No hi ha hagut cap comissió, ni cap grup de treball, ni cap reunió per treballar sobre aquest tema.
Així doncs, en comptes de treballar plegats tot l'any per tal de presentar unes Ordenances Fiscals justes i equitatives, al Ple cada grup va explicar, uns amb més loquacitat que d'altres, els petits canvis que hi havien proposat, les petites modificacions que havien aconseguit o les antigues reivindicacions que mai es veien satisfetes. Tot amb la finalitat d'obtenir el màxim rendiment personal i partidista possible.
Un altre punt que vull comentar breument i sense entrar en detalls, és la moció trampa d'ERC pel suport al Referèndum i al Procés Constituent.
De nou ens trobem davant d'una moció paradoxal on el tot és més que les parts i les parts es contradiuen entre elles.
Evidentment que estem d'acord en portar a terme un referèndum. Ho hem defensat sempre, fins i tot quan els que ara el volen abanderar no el defensaven. Un referèndum lliure, democràtic i pactat, però mai donarem suport a un referèndum antidemocràtic i manegat que pressuposa el resultat i es posiciona clarament a favor d'una opció. Organitzant, ordenant i actuant com si aquesta, i només aquesta, fos l'única opció possible.
I l'últim punt que vull comentar és la moció "en positiu" que presentà el PSC sobre l'Escola Intermunicipal. Si la d'ERC era una moció trampa la del PSC era una moció explosiva. Va esclatar i va transformar la sessió del Ple en una picabaralla de pati d'escola. Foc creuat d'acusacions, retrets, amenaces, informacions contradictòries, malentesos, etc. Un espectacle pueril, immadur i vergonyós, tot i que hi havia qui semblava gaudir encoratjant i animant la discussió. Un "culebrón" que torna a evidenciar un greu problema de transparència, de manca d'informació i de nul·la voluntat de treballar plegats per solucionar els problemes greus de Sant Sadurní, deixant a una banda els interessos partidistes i les antigues ferides.
