Casa de la Vila octubre

Sant Sadurní tot a mitges tot per acabar. No coses petites i errors del dia a dia, que també hi han molts. Parlem dels equipaments municipals  i del funcionament intern de l'Ajuntament. Dels vestuaris, grades i accessos del camp de futbol. De les pistes de tenis que s’enfonsen en tots els sentits. De Can Mas de la Riera i Can Ferrer del Mas  sense proposta ni objectiu, i cada vegada més ruinosos. De les pistes de la plaça Montseny molt deteriorades i les del parc Lluís Companys inacabades. Del espai esportiu del cementiri penós i abandonat. De la majoria de places i parcs del poble sense els acabats i el manteniment necessaris. Parlem que és una vergonya que el segon municipi més gran de L’alt Penedès i Capital del Cava no tingui cap espai per les arts escèniques, públic o privat. Tots els esforços per compensar aquesta mancança no són ni seran suficients per amagar l’evidència de que necessitem un espai per l’aprenentatge, foment  i exposició de la cultura escénica . El lloc ideal podria ser L'Ateneu, com tots els partits portem al programa. Amb aquest panorama no entenem com el govern aposta per tenir més equipaments, ruinosos com Can Guineu o poc eficients com una pista coberta en comptes d’arreglar i cobrir una de les pistes existents. I podem parlar de molts més problemes.

La prioritat de Sant Sadurní és millorar, arreglar i acabar els equipaments municipals, i fer un manteniment constant.  Per què les veïnes i veïns del poble els puguin gaudir i utilitzar amb seguretat i dignitat, sentint-se orgullosos del poble.

Aquesta és la voluntat de ICV-EUiA, per saber la voluntat  del poble el millor és preguntar-li. Però la participació, la transparència, la transversalitat, la coordinació... també són problemes antics  al nostre ajuntament. La solució no és un problema de temps ni de diners, és un problema de voluntat.

Assemblea Municipal ICV-EUiA

Tornem  a estar a les portes d'unes noves eleccions municipals. Fa quasi quatre anys desde que ICV-EUiA ens varem presentar per primera vegada a Sant Sadurní, i 714 veïnes i veïns ens vau donar el vostre suport i la vostra confiança que ens va permetre treure dos regidors/es a les eleccions del 2015.

Quasi quatre anys desde que varem intentar consolidar un govern d'esquerres a Sant Sadurní,  parlant i mediant amb els diferents partits ERC, PSC i CUP. Però no ho vam aconseguir, antigues ferides i futurs projectes nacionalistes  van impossibilitar el pacte d'esquerres. Durant tota la legislatura sempre hem fet una oposició molt crítica però coherent, respectuosa i constructiva. Sempre hem fugit de la queixa per la queixa  sense proposta, de l’insult i de la desqualificació personal, del posicionament oportunista i el discurs partidista que només vol el reconeixement personal i/o el benefici electoral.

El nostre grup vol canviar les coses, millorar les coses. Vol trobar solucions als problemes de Sant Sadurní i millorar la vida dels veïns i veïnes, de tots i totes. Som conscients que no és feina fàcil, i en molts casos seran projectes per més d'una legislatura. També sabem que ni nosaltres ni cap partit pot fer-ho  sol. No és qüestió de temps ni de diners, és qüestió de voluntat. Només amb la voluntat de treballar tots plegats podem solucionar els problemes de Sant Sadurní i millorar la vida dels sadurninencs i sadurninenques.

Les nostres propostes de millora han estat principalment:

Fer un Sant Sadurní més just i equitatiu, per això varem proposar,  i aprovat per unanimitat, un sistema de Tarificació Social, i encara avui continuem lluitant perquè sigui aplicat.

Més democràtic i participatiu, per això vam presentar una moció per renovar i actualitzar el ROM (Reglament Orgànic Municipal) i el Reglament de Participació, també aprovat per unanimitat i també aturat pel govern.

Més net i sostenible, per passejar, caminar, anar en bici, gaudir, per viure millor. Amb més zones peatonals, apostant pel transport sostenible, carril bici acabat, equipat i útil.

Optimitzar i personalitzar el sistema de recollida selectiva porta a porta, que és el millor, més efectiu i sostenible, però que necessita una actualització.

Més maco i cuidat, amb espais i equipaments dignes i amb un manteniment constant. Per això sempre hem defensat acabar i millorar els espais i equipaments que tenim actualment, que la majoria estan en condicions lamentables, i no comprar ni fer nous espais ruïnosos. I sempre hem denunciat que si tenim una gran mancança a Sant Sadurní, és la falta d'un espai per la creació,  aprenentatge ,difusió i exhibició de la cultura escènica.

Més ric i resilient. Apostem per la diversificació i enfortiment del teixit empresarial facilitant la creació i creixement d’empreses respectuoses amb el medi ambient i socialment responsables.

Sense oblidar el valor estratègic i la importància que té la indústria del cava. Revaloritzar i prestigiar el cava com a producte arrelat a la terra i a Sant Sadurní. Ara més que mai quan la majoria de la producció pertany a capital estranger. Per això vàrem proposar i continuem insistim constantment en la necessitat de crear una Mesa sectorial del Cava amb  tots els actors implicats i necessaris per analitzar la situació i trobar la millor solució, i la millor estratègia de futur a llarg plaç per tots i totes. Moció que també va ser aprovada per unanimitat,

En un altre nivell, el nostre posicionament del tema nacional sempre ha estat molt clar i sempre el mateix.

Defensem i sempre hem defensat el dret a decidir, a decidir-ho tot no només l’encaix i  la relació amb l’estat. Defensem el dret d’autodeterminació. Defensem un referèndum pactat i amb garanties. Defensem que la única sortida democràtica és votar.

No som ni hem sigut mai un partit independentista, però respectem la legitimitat d’aquesta opció. La nostra proposta és una reforma constitucional total en clau social, ecològica, democràtica i federal.

Denunciem i hem denunciat que hi han presos polítics, que hi ha i ha hagut injusticia, repressió i violència contra la voluntat independentista d'una gran part del poble català.

Però també denunciem que el procés i els partits independentistes tampoc no són innocents. Han enganyat al poble català, s'han aprofitat del sentiment i la il·lusió pel seu benefici electoral i han utilitzat algunes pràctiques poc democràtiques dins del parlament pels seus interessos.

Sabem que la independència no és la solució fàcil i màgica que ens volen fer creure uns, però també sabem que és una opció possible i legítima, i el desig d’una gran part del poble català i que un referèndum acordat i amb garanties és l'única sortida democràtica i eficaç d'aquest atzucac, per molt que els altres s’esforcin en negar-ho i reprimir-ho.

La unió fa la força i per aconseguir la força suficient per provocar un canvi real és necessari unificar esforços i estratègies. Per aquest motiu treballem en un procés de coalició de diverses i diferents forces polítiques i moviments socials, d’esquerres, que tot i les seves diferències lluiten per un objectiu comú, la renovació total, constitucional i democràtica del país.

Aquests són els nostres principis i alguns dels projectes que hem fet. Encara queden moltes coses més  per fer, per canviar i per millorar. Tenim moltes ganes i molta il·lusió però som un grup petit i no podem arribar a tot. Necessitem braços, mans, ulls, oïdes, caps,...necessitem veïns i veïnes que pensin que un Sant Sadurní millor és possible i amb ganes de treballar per fer-lo possible.

Si vols  millorar el teu barri, el teu poble, la vida de la teva família,  dels teus amics i amigues, dels teus veïns i veïnes.

Si vols ajudar i et sents representat pels valors i la ideologia del nostre grup aquesta pot ser una bona eina i una bona oportunitat per millorar Sant Sadurní. Et convidem els dilluns a les 19h  al local d’ICV-EUiA Sant Sadurní al carrer Sant Antoni nº 43 o contacta amb nosaltres.

Moltes gràcies i  t’esperem.

ATAC A LA DEMOCRÀCIA

Aquest és l’article del proper Casa de la Vila que vaig entregar el 11 d’octubre i que avui 17 d’octubre ja està desfasat. I tot el que escrigui avui demà també ho estarà.

Era absolutament necessari arribar a aquest punt d’inflexió però crec que mai hauríem d'haver arribat d'aquesta manera.

La culpa de trobar-nos en aquest atzucac és majoritàriament del govern del PP. I dic culpa per què és un terme religiós i jurídic i això és el que han fet. Amagar-se amb una actitud rígida i repressiva impròpia de l'Europa del S.XXI sota una constitució antiquada i obsoleta, però que es pot i que s'ha canviat quan els ha interessat, i que necessita una actualització urgent. Judicialitzant un problema que només es pot resoldre des de la voluntat política. Un problema que no és d'ara ni és nou, el respecte i l'encaix de la pluriculturalitat i plurinacionalitat dins de l'estat espanyol. I en particular, el sentiment i el desig legítim d'una gran part del poble català que ha manifestat moltes vegades de manera pacífica i exemplar la seva voluntat d'exercir el seu dret a l'autodeterminació. Manifestacions que no han estat escoltades ni tingudes en la consideració democràtica que mereixen, sinó que han estat retallades i humiliades des dels governs de l'estat.
També se li ha donat una dimensió religiosa. Creant un pensament maniqueu nacionalista sobre dos dogmes de fe antagònics: indivisibilitat nacional/independència. On cada part fa diví el seu dogma i s'identifica com els posseïdors de la veritat absoluta i acusant a tot qui no pensi igual o dubti com a enemic o heretge (diguem-ne fascista o antidemocràtic).
La culpa és del PP però els partits sobiranistes no són innocents. Tres partits antagònics que imposen un full de ruta segregacionista de legalitat parlamentària però sense majories ni legitimitat electoral. Un full de ruta que trenca una majoria absoluta del dret a decidir i del pacte per un referèndum amb garanties, i entra en un minoritari, dubtós i irresponsable procés cap a una independència a qualsevol preu i on tot si val i es justifica. Utilitzant mètodes tan poc democràtics contra les minories parlamentàries com els que volen deixar enrere. I convocant un referèndum sense les condicions ni les garanties suficients i necessàries per poder donar força i validesa als resultats. Que es desenvolupa sota l'assajament i la violència desproporcionada i injustificable del govern contra un poble que vol manifestar democràticament i pacíficament el seu dret a votar. I de nou ens tornem a trobar davant d'una minoria insuficient per legitimar cap de les opcions.
Crec que les parts estan obligades a l'enteniment i diàleg i treballar en una solució política. Des del govern català s'ha fet un gest per relaxar l'ambient i permetre aquest diàleg, dubtem que el PP estigui a l'altura (avui sabem que no). Hem de canviar l'interlocutor per arribar a l'única solució democràtica: Un referèndum acordat.

Aturada de Pais 3/O

Des d'ICV-EUiA-E Sant Sadurní volem:  Expressar la nostra més absoluta repulsa a les actuacions violentes i el tracte vexatori d'alguns membres de les forces de seguretat, carregant contra un poble que exercia el seu legítim dret de participació de forma pacífica i ordenada.  Donar suport a la proposta "Aturada de País" per demà 3 d'octubre, de la plataforma de les entitats socials catalanes Taula per la Democràcia.

Protesta en defensa de les institucions catalanes.

Desde el GM ICV-EUiA de Sant Sadurní volem donar suport la mobilització convocada per a aquesta tarda 20 de setembre a les 20h, a favor de les institucions catalanes i contra les accions autoritaristes, represives i antidemocràtiques del govern del PP. El que considerem el màxim responsable de la situació actual per la seva negació a reconèixer la diversitat nacional i opossarse a qualsevol diàleg. Impossibilitant la solució política.
Però no donarem suport  a qualsevol altre tipus d'utilització d'aquest acte per altres fins espuris.

1-O Referèndum o no.

La nostra agrupació, des del PSUC fins a en Comú Podem, sempre ha tingut la intenció de sumar el màxim de forces alternatives d'esquerres. Som una gran confluència de partits, entitats, moviments socials i persones amb la voluntat de capgirar l'hegemonia de les polítiques neoliberals. Aquestes polítiques han recolzat l'especulació financera, la corrupció estructural en les institucions, les retallades i les privatitzacions de l'estat del benestar i la pèrdua de drets laborals, civils i democràtics en benefici dels mercats financers, els mateixos que també exploten i mercantilitzen de forma irresponsable els recursos naturals.

Derrotar la dreta capitalista sempre ha estat el nostre principal interès comú, per davant de les diferències identitàries que hi pot haver en una organització plural com la nostra. És per això que acceptem que cadascuna de les parts haurà d'assumir uns costos i cedir per tal de reforçar la confluència.
Aquest darrer punt és el que més ens diferencia d’altres coalicions i aliances  nacionalistes, que tenint insalvables diferències ideològiques s'uneixin en un projecte independentista , dificultant i deixant en segon pla la lluita social i democràtica.

La independència no és el fi ni la meta per si mateix. La independència és sobretot un desig i un sentiment, absolutament legítim i lícit, que reivindiquen bona part de les catalanes i catalans. I pot ser una eina i un camí que porti a aconseguir un objectiu superior, una Catalunya millor i més justa. Però nosaltres no ens volem aturar aquí, lluitem cada dia per millorar les condicions de vida de les persones de Sant Sadurní, de Catalunya,  d’Espanya i d’Europa, per construir un món millor.

En aquest sentit entenem que les eines per aconseguir-ho no són ni bones ni dolentes, és la voluntat d'aquells que ho duen a terme la que s'ha de valorar i jutjar. Així doncs, pensem que els tancaments nacionalistes no són la millor manera d'assolir els nostres objectius de forma global, sobretot si tenim en compte el camí imparable de la globalització. Som ecologistes i internacionalistes, per això creiem que un federalisme global seria la millor eina per solucionar problemes globals amb repercussions en l'àmbit local com el canvi climàtic, el mercantilisme oportunista i despietat de la globalització, la desigualtat inhumana entre els pobles i les seves conseqüències: guerres, refugiats i terrorisme.
En la nostra organització som majoritàriament internacionalistes i federalistes, i dic majoritàriament perquè hi ha també qui es defineix obertament com a independentista. Alguns dels quals van decidir posar aquest desig d'independència per davant de tot, motiu pel qual van decidir marxar. Per sort, es tracta de casos molt concrets, i la pluralitat continua sent una realitat.

Però no és de la independència del que volem parlar sinó, del procés. En concret del gir que es fa amb el segon full de ruta després de no poder complir amb el primer.

Sempre hem estat amb el dret a decidir, però no només quan es tracta de l'encaix o la relació que ha de tenir Catalunya amb la resta de l'estat, no. Dret a decidir-ho tot, dret a participar activament i directament de la presa de decisions i les polítiques que ens afecten a totes i tots.

Des de tots els espais de la nostra confluència hem defensat i seguim defensant el referèndum com a única sortida democràtica davant el conflicte nacionalista Catalunya-Espanya, vam treballar pel referèndum quan alguns van considerar que era una pantalla passada i seguirem treballant ara que els mateixos volen passar de pantalla fent trampes.
Un referèndum pactat, amb garanties i reconegut internacionalment per tal que sigui democràtic, efectiu i útil.

Entenen que la postura incomprensible, irresponsable, autoritària i covard del govern Espanyol de no escoltar la veu del poble català que repetidament i massivament ha demanat expressar democràticament la seva voluntat nacional. Fa difícil, per no dir impossible, pactar un referèndum amb aquest govern. Però si es podria amb un altre govern i són temps de canvi. La correlació de forces està canviant al parlament i el nombre de partits que donarien suport a un referèndum pactat augmenta significativament.

No obstant això, el que no podem acceptar és que se segueixi definint com a referèndum allò que no compleix gairebé cap condició per ser-ho. No hi ha hagut ni es preveu que hi hagi cap discussió profunda i serena entre la ciutadania sobre les conseqüències més enllà de la dicotomia: independència sí o no. Encara no se sap qui ni de quina manera es farà la supervisió que garanteixi la imparcialitat i l'eficiència del referèndum. Tampoc coneixem de moment quin és el cens de referència que es farà servir.

Si amb això no n'hi ha prou, cal afegir que no es compleixen les directrius que marca la Comissió de Venècia, com ara la necessitat de tenir el reconeixement internacional.
I, el que encara és més greu, tampoc té reconeixement nacional, ja que com va quedar pales en les eleccions del 27S no té legitimitat ciutadana, encara que ''corregint políticament allò que no els donar les urnes'', sí que parlamentària. Ni respecta l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, ni té el suport del Consell de Garanties Estatutàries.

Per tot el que hem exposat queda clar que el que se celebrarà el pròxim 1-O no és un referèndum, serà una altra cosa però no li podem seguir anomenant referèndum. Hem de dir les coses pel seu nom i no podem continuar enganyant a la ciutadania, amb millor o pitjors intencions.
El pròxim 1 d'O es celebrarà la manifestació d'un desig llargament esperat per molta gent. Serà l'expressió del sentiment d'una gran part d'un poble que vol ser escoltat. Serà una mobilització totalment lícita i respectable de moltes ciutadanes i ciutadans, i no ens enganyem, majoritàriament independentistes. Serà una festa i serà un altre 9N. Però no serà un referèndum.

Tot i així des de la nostra coalició, que no és independentista, reiterem el nostre profund respecte per a totes les persones que amb tot el dret, volen manifestar-se, mobilitzar-se i expressar el seu desig i sentiment. Per aquest mateix principi de respecte a la llibertat d'expressió no disciplinarem als nostres integrants davant aquesta mobilització, a diferència d'altres organitzacions polítiques que han obligat a dimitir a tots aquells que ha posat en dubte el dogma processista. Entenem que tothom qui sentí el desig de participar i col·laborar en aquesta mobilització ho pot fer amb total llibertat i  tranquil·litat. Però, com ja hem dit anteriorment, som de majoria federalista, així que probablement una gran part no hi participarem.

DE LA MOCIÓ A LA DECLARACIÓ INSTITUCIONAL

El detonant que va activar la Declaració Institucional va ser sense cap dubta l'anunci de l'ERO de Codorniu.

En un principi l'amenaça de l'acomiadament de quasi un centenar de persones va provocar la reacció generalitzada dels sindicats, treballadores i treballadors, no només de l'empresa afectada, que des d'un primer moment es van organitzar i mobilitzar per aturar les conseqüències del desastre que s'apropava. També molts dels grups municipals vàrem contactar amb el representant del comitè per tal d'interessar-se i oferir la seva ajuda.

Nosaltres, ICV-EUiA-E, vam estar des del primer moment en contacte amb el responsable del comitè de Codorniu Antonio Cruces, per tal de fer-li costat i donar-li tot el suport possible.Fruit d'aquestes converses surt la idea de presentar una moció, no només contra l'ERO de Codorniu, sinó molt més genèrica, i que totes les forces polítiques de Sant Sadurní poguessin encapçalar. 

El primer esborrany de la Declaració Institucional neix d'integrar dues mocions. La de la CUP més concreta i específica contra l'ERO de Codorniu. I la del nostre grup ICV-EUiA-E que volia ser més global i ambiciosa en defensa de tot el sector del cava. Aquest primer esborrany el vàrem presentar a totes les forces polítiques del consistori amb temps suficient perquè es poguéssim fer les aportacions i esmenes necessàries per a arribar a un consens. Després de diverses negociacions, finalment tots els partits del consistori vam ser capaços de posar-nos d'acord i donar suport a aquesta Declaració Institucional en defensa del sector del cava.

Per la que vull felicitar i felicitar-nos a totes i tots per l'esforç i la capacitat de fer un front comú davant d'un problema que no només afecta el sector del cava sinó que afecta a tot Sant Sadurní.

Esperem que aquesta gran iniciativa consistorial no s'esvaeixi i ens permeti ser la peça clau per posar en marxa la tan necessària mesa sectorial del cava.