ARA QUE JA ÉS CASI DEMÀ, I DEMÀ SERÀ TARD.

Ara que s’acaba l’estat d’Alarma i sembla que estem superant la crisi sanitària, però hi ha perill. Ara que sembla que hem après a prevenir i gestionar millor els contagis. Ara que coneixem les conseqüències i hauríem de ser més responsables per evitar rebrots. Ara que sabem que  les causes són molt més profundes que un virus. Ara que sabem que l'arrel del problema és polític. Ara que sabem que un model de benestar social infrafinançat (comparat amb Europa), externalitzat, privatitzat i retallat és la causa de l'alta mortalitat.

Ara que ja quasi és demà, la desigualtat i el canvi climàtic són els dos grans reptes a solucionar per a tenir un demà. 

Ara necessitem canviar les polítiques neoliberals i el model mercantilista que explota i sacrifica el planeta i la vida de totes les espècies, pels beneficis d’uns pocs.

Ara, que demà serà tard, és el moment de fer una aposta valenta i necessària per un futur més just i sostenible per tothom. L'únic futur possible.

Canviar el model és responsabilitat de totes. De tots els països, de totes les ciutats i pobles, de tots els governs,  de totes les persones. Totes podem i hem de fer la nostra part. No podem delegar en els que governen, ni en els que manen perquè ells no ho faran, hem de forçar-los a fer-lo, obligar-los a canviar les polítiques i els interessos. 

La nostra responsabilitat és doble:

1.Lluitar, treballar i votar per un món més empàtic, net i sostenible; i més just amb un sistema de benestar global, públic, equitatiu, universal i de qualitat.

2.Ser més solidaris i equitatius, i estar disposats a compartir i repartir, els que som més afortunats amb els que ho són menys.

La barbàrie de l'egoisme narcisista i el consumisme compulsiu i gregari, posen en perill la supervivència de la societat, la civilització i el planeta. No podem salvar el món sense esforç i sense renunciar a l'abundància materialista que provoca  la desigualtat.

Una fiscalitat global, efectiva, eficient i progressiva és la millor eina per finançar un sistema de benestar equitatiu i lluitar contra la desigualtat social. És la manera més justa de posar tots els serveis a l'abast de tothom i que pagui més qui més s'ho pot permetre. 

Aquesta serà per fi l'aposta de l'ajuntament de Sant Sadurní.

DURA POC L’ALEGRIA A CASA DEL POBRE

Abans de començar vull en nom de tot l’equip de Sant Sadurní en Comú i en el meu propi, donar tot el nostre escalf i suport a totes les persones que hem patit i que encara patirem uns dies més aquest confinament. 

Especialment a aquelles persones que tenen dificultats: Dificultats de convivència, ja perquè estiguin soles o perquè es trobin en la pitjor companyia

Dificultats emocionals, sigui per un problema emocional sigui per una malaltia mental, és molt més difícil suportar i entendre aquesta situació.

Dificultats econòmiques, per què tothom sap que “Las penas con dinero son menos penas” i no és el mateix estar confinat en una casa que en un pis, ni el mateix en un pis de 100 m2 amb terrassa que un piset de 60 m2, ni el mateix tenir la nevera plena que buida, ni el mateix tenir feina que no tenir-la i no saber si tindràs. I són aquests els que desgraciadament ho passaran pitjor quan acabi l’emergència sanitària i comenci la crisi econòmica i social, i corren el risc de quedar-se enrere.

I també volem donar el nostre condol i acompanyar en el sentiment a totes aquelles persones que han perdut un familiar o un amic, per què sempre és difícil superar la pèrdua dels éssers estimats però en aquestes circumstàncies encara es fa molt més difícil sense el contacte, les abraçades i l'escalfor de les persones que  estimes i que t'estimen.

Tot semblava indicar que 2020 havia de ser, per fi,  un bon any. El primer govern de coalició i amb un marcat caràcter progressista i d’esquerres, si més no en el soci minoritari. Començaven a superar les conseqüències socials i econòmiques de l’última crisi. La cursa frenètica, fanàtica i monotemàtica del procés independentista s’ha relaxat cap a la moderació i l’equidistància, obrint-se a lluites més socials i menys nacionalistes. Les hordes nacionalistes unionistes semblen aletargades després del seu festín de violència desproporcionada i l’escarment desmesurat contra els líders del nacionalisme separatiste. I a Sant Sadurní s'aproven uns pressupostos que ofereix la possibilitat, els recursos i  la predisposició per corregir algunes irregularitats històriques i fer millores absolutament necessàries: el camp de futbol i els seus vestuaris, actualitzar la recollida selectiva, reforçar les despeses socials, estudiar el projecte de l'Auditori, són alguns exemples. Però malauradament tot això haurà d’esperar. Malauradament 2020 no serà un bon any.

No és que fos una cosa impensable i inesperada. Fa molt de temps que la terra, la nostra terra, l’única terra per tota la humanitat; Ens està fent crits de desesperació i d’esgotament: Contaminació, augment de la temperatura, desglaç del pols, canvi climàtic, desforestació massiva, sobreexplotació i esgotament dels recursos, creixement exponencial de la població, desigualtat insostenible de la riquesa, interessos geopolítics privats, egoistes i criminals, etc. Cada una d’aquests senyals suposa un gran problema per si sol però fa molt de temps que hem deixat d’escoltar aquests avisos, o millor dir ens hem acostumat a escoltar-los sense donar-li importància.

El SARS-CoV2 és un virus de la família de coronavirus que és una de les múltiples famílies de l’ordre dels Nidovirales, un dels tres ordres del tipus Monocatenario del Grup IV ARN, un dels set regnes de virus que es coneixen. Resumint el SARS-CoV-2 és una subespècie de una de les 39 espècies conegudes i és la que provoca la malaltia de la COVID-19.

Això per què ens fem una idea de la quantitat de virus que existeixen, i aquest no és dels més letals: El Xarampió va causar 140.000 morts en 2018 i tenim la vacuna. Les Hepatitis víriques van matar 1.340.000 persones en 2016 i tenim retrovirals. I la Verola va exterminar 300 milions de persones al S. XX, i continua amb nosaltres.

Com dèiem no és de les més letals, el problema és que és altament contagiós i això ha provocat que es propagui tan ràpidament i per tot el món, provocant la pandèmia i el drama que coneixem. I això és el que precisament ningú s’esperava i per al que ningú estava preparat. És la primera vegada que es dóna un contagi tan ràpid i generalitzat. Cap govern pensava que li podria passar a ell, tothom mirava al veí amb escepticisme i sorpresa. Tots els governs de tots els països, de tots els pobles hi han comès errors durant aquesta crisi sanitària, i és normal. No hi havia antecedents, fórmules ni receptes de què fer. Només es podia actuar per Assaig i Error i valorant resultats constantment per rectificar quan era necessari.

Però clar sempre hi han il·luminats, els que ja sabien que això passaria, els que sabien com i quan passaria, els que ja coneixien la solució abans del problema, els que sempre critiquen tot el que es fa i encara critiquen més si no es fa. Els oportunistes que aprofiten qualsevol situació per treure profit.

Imaginem per un moment una malaltia amb aquesta capacitat de contagi i amb la letalitat de la Verola o l'Ebola… Les xifres de mortalitat serien catastròfiques. Per tant aquest és un altre avís, una alerta, una oportunitat per canviar el nostre futur. Un advertiment de la terra que ens diu que no ens necessita i que pot continuar sense nosaltres i que continuarà més neta, més verda, amb més vida i molt millor sense l’espècie humana. Però nosaltres no podem sobreviure sense ella i per això l’hem de cuidar,  per la nostra pròpia supervivència, perquè no tenim recanvis.

Avui toca superar aquesta emergència mèdica i demà reactivar i restablir el funcionament social i econòmic mundial. Però demà passat hem de repensar el nostre futur sota un paradigma diferent. Un nou paradigma de solidaritat, d’equitat, de repartiment just, de cooperació i col·laboració, de respecte mediambiental, de sostenibilitat energètica, etc. 

Un paradigma de decreixement, una utopia de paradigme, però una utopia necessària, per què realment la distopia és que ens creiem que podem continuar com fins ara fomentant l’egoisme i la desigualtat entre els éssers humans, exterminant espècies, esgotant els recursos i contaminant el planeta eternament.

Aquest és un problema global que afecta a tota la humanitat i totes hem de fer el que estigui a les nostres mans per trobar una sortida. S’ha de treballar en l'àmbit global i en l'àmbit local, des de cada país, des de cada ciutat, des de cada poble i des de cada casa. Tots plegats i tots a una.

Ara no és moment d’oportunismes, no és moment de destacar i de fer escapades en solitari per arribar primer. Ara és el moment de sumar esforços i treballar plegats per superar-ho totes juntes i no deixar ningú enrere. 

En comú ho aconseguirem, totes entre totes, i ho farem sense deixar ningú enrere. Prioritzant les persones per sobre dels interessos dels bancs i dels grans capitals. A la inversa del que es va fer a l’última crisi fa més de deu anys i de la que encara estem sofrint les conseqüències. 

Per descontat a Sant Sadurní també treballem plegats per trobar la millor sortida per totes i elaborar el millor i més eficaç Pla de Reactivació Municipal participat i consensuat per tots els Grups Municipals, tècnics i experts. Aquesta és la nostra voluntat i la voluntat de tots els partits, com va quedar registrat al Ple de dimarts passat 28 d’abril. 

Gràcies i molts ànims a totes.

PRESSUPOSTOS, MÉS QUE NÚMEROS.

Moltes vegades hem usat aquest racó per denunciar les coses que des de el govern no es fan o no es fan bé, i ho continuarem fent. Però quan es fa bé s’ha de valorar.

No vull ser massa optimista però haig de reconèixer que els pressupostos ens agraden. Els pressupostos no són només diners, són declaracions d’intencions i voluntats polítiques. Això és el més ens agrada. Un canvi d’actitud més oberta i receptiva, una escolta activa i més efectiva que inclou pràcticament la totalitat dels nostres suggeriments i propostes. 

Sobretot ens agrada la voluntat d’incloure partides d’estudis i treballs tècnics per valorar de tirar endavant projectes que fins ara semblaven impossibles; L’estudi d’equitat dels serveis municipals per poder crear un sistema de Tarifació Social i que tots els serveis estiguin a l’abast de tothom. La reestructuració de la plaça de la Bòbila i la possibilitat d'encabir un auditori, tan necessari. O repensar la nova pista polivalent i cobrir una de les moltes pistes inacabades i deixades que tenim a la vila; Gat cendrer, Casetes de Castellblanc o Camp de futbol. I així optimitzar la inversió actualitzant i millorant l’equipament.

Ens agrada que inclogui altres propostes; Cinquena setmana del casal d’estiu, carpes per festes d’hivern, memòria de víctimes de Mauthausen, barana pont Vilarnau, augmentar partida per millora i manteniment de places, parcs, rotondes i via pública en general.

Destacar la voluntat d’optimitzar el sistema de recollida selectiva i l’aposta necessària pels cubells xipats. 

Però no són els nostres pressupostos i no tot ens agrada. Entre altres coses no ens agrada i sempre hem sigut crítics amb la gestió de la Casa dels Avis per l’empresa SUMAR que ha comportat greuges comparatius en les condicions laborals de les treballadores, múltiples queixes, denúncies i reivindicacions per part del col·lectiu de treballadores. I que a part del 8% dels beneficis que cobra cada any ara se li vol puja l’aportació.

10N

Acabem de patir unes altres eleccions generals i aquesta és la nostra valoració.

El primer que volem dir és que pensem que han estat unes eleccions innecessàries i totalment prescindibles que ens havíem d’haver estalviat, no només per la despesa econòmica, sinó també pel rebuig i la desafecció previsible que provoca en la ciutadania; I que sempre perjudica més a les esquerres.

Una mala aposta d’un govern en funcions que no va saber aprofitar l’oportunitat de consolidar un govern de progrés real i eficaç. Potser es pensaven que podien millorar les posicions i els resultats, evidentment s’equivocaven. El resultat era predictible i repeteix el mateix escenari però canvia una mica la correlació de forces dels actors: Puja la dreta i l’esquerra es fragmenta i es debilita. 

Unidas Podemos continua superant totes les envestides, els constants atacs i tota l’oposició dels poders suprapolìtics que volen continuar controlant la política i els polítics, que volen continuar amb el bipartidisme, amb la corrupció, amb la privatització i que no volen de cap manera que avanci, creixi i venci la possibilitat real d’aconseguir una societat més justa, equitativa, sostenible, democràtica i lliure.

Però no tota la culpa ve de fora. Hem de ser autocrítics i reconèixer el mal que ens fan les lluites i les divisions internes, l’etern problema de les esquerres i el nostre pitjor enemic. La unió organitzada de la classe obrera és la seva única força, una força imparable, i els poderosos ho saben, per això sempre troben o inventen nous motius per fer que ens dividim i ens barallem entre nosaltres.

Per sort el govern de progrés amb Unidas Podemos encara és possible i ara és absolutament necessari. Segurament aquesta sigui l’última oportunitat d’aturar el creixement irracional, reactiu i descontrolat de la ultradreta. Unes noves eleccions ens abocaria irremediablement a un govern encara més de dretes. A un neoliberalisme encara més salvatge o un fascisme descobert, que són les dues cares del capitalisme, una per quan poden obtenir beneficis dels mercats i l’altre pels moments de crisis.

A Sant Sadurní no hi han hagut masses sorpreses:

 PP i VOX pugen 79 i 105 vots respectivament a compte dels 287 que perd C’s. 

La CUP guanya els 375 vots que baixa ERC més els 268 de Front Republicà, tret dels 52 que guanya JxCat.

La CUP i Más País es reparteixen els 171 vots que hem baixat Sant Sadurní en Comú.

I els 267 que perd PSC i la resta de vots que falten s’expliquen per la disminució de la participació, 555 vots menys.

Només queda donar les gràcies a les 1.000 persones que ens han donat el seu vot i la seva confiança. No us fallarem. Moltes gràcies.

CONTRA LA SENTÈNCIA

COMUNICAT DEL G.M. SANT SADURNÍ EN COMÚ CONTRA LA SENTÈNCIA DEL PROCÉS

El G.M. de Sant Sadurní en Comú vol expressar  la nostra absoluta  indignació i solidaritat amb les persones condemnades i les seves famílies davant d’una sentència que considerem injusta després d’un procés de judicialització d’un conflicte polític que ha tingut el rebuig de la major part de la societat catalana. 
Injusta perquè la sedició xoca contra la realitat del que va succeir a Catalunya la tardor de 2017 i posa en risc el dret a la mobilització i la protesta, no només a Catalunya, sinó a tot l’estat. 
Davant d’aquesta sentència que marca un punt d’inflexió en el que és la història recent del nostre país, ens marquem tres objectius: llibertat, diàleg i solucions. 

LLIBERTAT

Emprendre un nou cicle de diàleg implica assolir la llibertat dels presos i preses. En aquest sentit, interpel·lem a la resta de forces catalanes i les forces progressistes de l’Estat a posar els interessos col·lectius per sobre dels interessos partidistes i a treballar sempre per la solució que ens permeti aconseguir la llibertat dels presos i les preses al més aviat possible. 

Des de l’espai dels comuns ens comprometem a no descartar cap opció i promoure aquelles iniciatives adreçades a assolir, al més ràpidament possible, la sortida de presó de les persones condemnades.  Al nostre entendre, l’amnistia és una de les opcions que està sobre la taula però és el camí més llarg i difícil, l’indult i la reforma del codi penal és el camí més ràpid per aconseguir la llibertat dels presos i preses.

DIÀLEG

Les mateixes receptes que ens han dut fins a aquesta situació, no seran les que ens hi treuran. Apel·lem a totes la responsabilitat de totes les forces polítiques per obrir una nova etapa de diàleg que fugi de la confrontació i la sobreactuació i que tingui com a objectiu la llibertat dels presos i preses i la recerca de solucions polítiques a un conflicte que mai hauria d’haver estat judicialitzat. 

A Catalunya, cal posar per davant els consensos del conjunt dels catalans i les catalanes. La societat està cohesionada contra la repressió i la judicialització i per la recerca de solucions polítiques.
 
A la resta de l’Estat, el diàleg ha de servir per desterrar la idea d’una intervenció de l’autogovern que, fins avui, s’ha demostrat fallida i contraproduent.

SOLUCIONS:

El procés de diàleg ha de deixar de ser retòric i centrar-se en trobar les fórmules polítiques i democràtiques que ens permetin fer avançar Catalunya conjuntament amb la resta de l’Estat. 

La sentència no posa fi al problema polític de fons que és el reconeixement de Catalunya com a nació i com a subjecte polític, un conflicte que seguirà requerint solucions que necessiten ser abordades a Catalunya i a la resta de l’Estat. 



ASSISTÈNCIA A MOBILITZACIONS: 

● La desobediència civil és una fórmula de protesta, la desobediència institucional és irresponsable perquè com a representants polítics ens devem al conjunt de la ciutadania i no només a una part. Les persones amb responsabilitat política han de donar respostes que es facin càrrec del conjunt de la ciutadania. 

● Les mobilitzacions pacífiques han de ser normalitzades en democràcia.
●
● Nosaltres donarem suport, assistirem i participarem només d’aquelles convocatòries pacífiques que busquin la llibertat pels presos i preses i facin una aposta clara pel diàleg, el desbloqueig i les solucions. 

SOBRE ELS BOICOTS ECONÒMICS: 

Una cosa és una vaga, que és un dret i també un exercici de ciutadania, i l’altra és l’intent de bloqueig econòmic. No podem compartir una proposta que aniria en contra de la mateixa ciutadania i que sempre acabant pagant les classes treballadores i els col·lectius més vulnerables. Especialment no podem compartir els irresponsables atacs i boicots als grans productors  del sector del cava que posen en risc milers de llocs de feina al nostre municipi, i el futur de Sant Sadurní.

CONSTITUCIÓ AJUNTAMENT

El dissabte 15 de juny a les 12h es va constituir el nou ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia, i el de més de 8.000 municipis més a tot l’estat amb totes les combinacions possibles de pactes entre diferents forces polítiques, uns molt més criticats que d’altres.
Com deia, es va votar el nou govern de Sant Sadurní i al nostre grup, Sant Sadurní en Comú, no ens va quedar altre remei que votarnos a nosaltres mateixos. Podia haver estat diferent.
Fa quatre anys el nostre grup va intentar formar una coalició d’esquerres. Ens vam reunir amb tots el partits d’esquerres (ERC, PSC i CUP) que sumavem una àmplia majoria d’onze regidores i regidors. Però les diferències nacionalistes i les ferides partidistes i personals no van fer possible l’entesa.
Ara que les diferències i la tensió encara és més gran no ho hem intentat, però se'ns va presentar una opció tan inesperada com interessant. Un sondeig sobre una possibilitat arriscada però molt progressista de donar suport a un govern en minoria ERC, CUP i SantSaeC. Un sondeig que mai va pasar de ser això, i que mai es va materialitzar en cap proposta real i concreta.

Finalment tot queda igual al govern, més del mateix. Petits canvis per que res no canviï. Es renova la majoria de la plantilla i passem d’un pacte Junts amb ERC a un ERC amb Junts.
Tornarem a tenir un govern amb majoria absoluta, però un govern que no s'entén (o només en un tema), que no vol governar junt i que està dividit en la gran majoria de temes, sobretot en els socials. Un govern en el que difícilment podrem avançar en temes de progressivitat fiscal o remunicipalització de serveis, per posar un exemple.
Esperem que aquesta vegada al menys elaborin i ens presentin el Pla Estratègic de mandat per evitar el rumb erràtic i poc eficaç per solucionar els problemes municipals, i poc transparent i menys participatiu amb els grups de l’oposició i amb tota la ciutadania,  de la passada legislatura.

Nosaltres continuem treballant al servei del poble per construir un Sant Sadurní millor des de l'oposició. Una oposició molt crítica però constructiva.
Dura amb l’immobilisme per buscar solucions a problemes antics i endèmics, amb la ineficacia de portar endavant projectes aprovats al plenari, amb la manca de transparència i de participació, amb el mal govern. Però constructiva i col·laboradora amb tot allò que pugui ajudar a fer de Sant Sadurní un poble més just, més equitatiu, més net i verd, més sostenible, més feminista, més competent i resilient. A crear un Sant Sadurní millor.
I una oposició respectuosa, sempre respectuosa amb les persones. Per que creiem que totes les regidores fem un servei pel poble, un servei que requereix molt esforç i molt de temps, i cadascuna l’ha de fer el millor que sap i que pot, i qui no ho faci allà ella amb la seva consciència, i totes mereixen el nostre respecte. Els problemes polítics es solucionen a la política i els temes personals es tracten a nivell personal, però no s’han de barrejar.

Continuem.

De vegades es guanya i altres es perd, no totes podem guanyar sempre. I aquesta vegada ens a tocat perdre a nosaltres.
Hem perdut 130 vots i hem perdut una regidora però no hem perdut la il·lusió ni les ganes de continuar treballant per millorar sant Sadurní amb totes les nostres forces.

Segurament no som el Grup Municipal que més mocions ha presentat al Ple, tampoc era la nostra intenció. No pensem que això hagi de ser una competició partidista per veure qui parla més, qui critica més i qui presenta més mocions. Nosaltres creiem que això va de cooperació no de competició. Cooperar per millorar Sant Sadurní no de competir pels nostres interessos electorals. I això és el que hem intentat fer durant tot aquest mandat, discutir, negociar i transaccionar totes les mocions per tal de ser aprovades per unanimitat o per àmplies majories, i crec que en el 99% ho hem aconseguit. Perquè pensem que aquesta és l'única manera de millorar Sant Sadurní amb la cooperació i el consens de  tots o la gran majoria dels Grups Municipals, i el suport i l’aprovació de la majoria dels ciutadans.

I per això continuarem cooperant i treballant amb totes les nostres forces per millorar Sant Sadurní.