Abans de començar vull en nom de tot l’equip de Sant Sadurní en Comú i en el meu propi, donar tot el nostre escalf i suport a totes les persones que hem patit i que encara patirem uns dies més aquest confinament.
Especialment a aquelles persones que tenen dificultats: Dificultats de convivència, ja perquè estiguin soles o perquè es trobin en la pitjor companyia
Dificultats emocionals, sigui per un problema emocional sigui per una malaltia mental, és molt més difícil suportar i entendre aquesta situació.
Dificultats econòmiques, per què tothom sap que “Las penas con dinero son menos penas” i no és el mateix estar confinat en una casa que en un pis, ni el mateix en un pis de 100 m2 amb terrassa que un piset de 60 m2, ni el mateix tenir la nevera plena que buida, ni el mateix tenir feina que no tenir-la i no saber si tindràs. I són aquests els que desgraciadament ho passaran pitjor quan acabi l’emergència sanitària i comenci la crisi econòmica i social, i corren el risc de quedar-se enrere.
I també volem donar el nostre condol i acompanyar en el sentiment a totes aquelles persones que han perdut un familiar o un amic, per què sempre és difícil superar la pèrdua dels éssers estimats però en aquestes circumstàncies encara es fa molt més difícil sense el contacte, les abraçades i l'escalfor de les persones que estimes i que t'estimen.
Tot semblava indicar que 2020 havia de ser, per fi, un bon any. El primer govern de coalició i amb un marcat caràcter progressista i d’esquerres, si més no en el soci minoritari. Començaven a superar les conseqüències socials i econòmiques de l’última crisi. La cursa frenètica, fanàtica i monotemàtica del procés independentista s’ha relaxat cap a la moderació i l’equidistància, obrint-se a lluites més socials i menys nacionalistes. Les hordes nacionalistes unionistes semblen aletargades després del seu festín de violència desproporcionada i l’escarment desmesurat contra els líders del nacionalisme separatiste. I a Sant Sadurní s'aproven uns pressupostos que ofereix la possibilitat, els recursos i la predisposició per corregir algunes irregularitats històriques i fer millores absolutament necessàries: el camp de futbol i els seus vestuaris, actualitzar la recollida selectiva, reforçar les despeses socials, estudiar el projecte de l'Auditori, són alguns exemples. Però malauradament tot això haurà d’esperar. Malauradament 2020 no serà un bon any.
No és que fos una cosa impensable i inesperada. Fa molt de temps que la terra, la nostra terra, l’única terra per tota la humanitat; Ens està fent crits de desesperació i d’esgotament: Contaminació, augment de la temperatura, desglaç del pols, canvi climàtic, desforestació massiva, sobreexplotació i esgotament dels recursos, creixement exponencial de la població, desigualtat insostenible de la riquesa, interessos geopolítics privats, egoistes i criminals, etc. Cada una d’aquests senyals suposa un gran problema per si sol però fa molt de temps que hem deixat d’escoltar aquests avisos, o millor dir ens hem acostumat a escoltar-los sense donar-li importància.
El SARS-CoV2 és un virus de la família de coronavirus que és una de les múltiples famílies de l’ordre dels Nidovirales, un dels tres ordres del tipus Monocatenario del Grup IV ARN, un dels set regnes de virus que es coneixen. Resumint el SARS-CoV-2 és una subespècie de una de les 39 espècies conegudes i és la que provoca la malaltia de la COVID-19.
Això per què ens fem una idea de la quantitat de virus que existeixen, i aquest no és dels més letals: El Xarampió va causar 140.000 morts en 2018 i tenim la vacuna. Les Hepatitis víriques van matar 1.340.000 persones en 2016 i tenim retrovirals. I la Verola va exterminar 300 milions de persones al S. XX, i continua amb nosaltres.
Com dèiem no és de les més letals, el problema és que és altament contagiós i això ha provocat que es propagui tan ràpidament i per tot el món, provocant la pandèmia i el drama que coneixem. I això és el que precisament ningú s’esperava i per al que ningú estava preparat. És la primera vegada que es dóna un contagi tan ràpid i generalitzat. Cap govern pensava que li podria passar a ell, tothom mirava al veí amb escepticisme i sorpresa. Tots els governs de tots els països, de tots els pobles hi han comès errors durant aquesta crisi sanitària, i és normal. No hi havia antecedents, fórmules ni receptes de què fer. Només es podia actuar per Assaig i Error i valorant resultats constantment per rectificar quan era necessari.
Però clar sempre hi han il·luminats, els que ja sabien que això passaria, els que sabien com i quan passaria, els que ja coneixien la solució abans del problema, els que sempre critiquen tot el que es fa i encara critiquen més si no es fa. Els oportunistes que aprofiten qualsevol situació per treure profit.
Imaginem per un moment una malaltia amb aquesta capacitat de contagi i amb la letalitat de la Verola o l'Ebola… Les xifres de mortalitat serien catastròfiques. Per tant aquest és un altre avís, una alerta, una oportunitat per canviar el nostre futur. Un advertiment de la terra que ens diu que no ens necessita i que pot continuar sense nosaltres i que continuarà més neta, més verda, amb més vida i molt millor sense l’espècie humana. Però nosaltres no podem sobreviure sense ella i per això l’hem de cuidar, per la nostra pròpia supervivència, perquè no tenim recanvis.
Avui toca superar aquesta emergència mèdica i demà reactivar i restablir el funcionament social i econòmic mundial. Però demà passat hem de repensar el nostre futur sota un paradigma diferent. Un nou paradigma de solidaritat, d’equitat, de repartiment just, de cooperació i col·laboració, de respecte mediambiental, de sostenibilitat energètica, etc.
Un paradigma de decreixement, una utopia de paradigme, però una utopia necessària, per què realment la distopia és que ens creiem que podem continuar com fins ara fomentant l’egoisme i la desigualtat entre els éssers humans, exterminant espècies, esgotant els recursos i contaminant el planeta eternament.
Aquest és un problema global que afecta a tota la humanitat i totes hem de fer el que estigui a les nostres mans per trobar una sortida. S’ha de treballar en l'àmbit global i en l'àmbit local, des de cada país, des de cada ciutat, des de cada poble i des de cada casa. Tots plegats i tots a una.
Ara no és moment d’oportunismes, no és moment de destacar i de fer escapades en solitari per arribar primer. Ara és el moment de sumar esforços i treballar plegats per superar-ho totes juntes i no deixar ningú enrere.
En comú ho aconseguirem, totes entre totes, i ho farem sense deixar ningú enrere. Prioritzant les persones per sobre dels interessos dels bancs i dels grans capitals. A la inversa del que es va fer a l’última crisi fa més de deu anys i de la que encara estem sofrint les conseqüències.
Per descontat a Sant Sadurní també treballem plegats per trobar la millor sortida per totes i elaborar el millor i més eficaç Pla de Reactivació Municipal participat i consensuat per tots els Grups Municipals, tècnics i experts. Aquesta és la nostra voluntat i la voluntat de tots els partits, com va quedar registrat al Ple de dimarts passat 28 d’abril.
Gràcies i molts ànims a totes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada