Evidentment que la lluita sindical i la lluita política són diferents, fins i tot poden avançar en direccions contràries depenent del color del partit que governi. Els sindicats lluiten per la millora col·lectiva de les condicions laborals dels treballadors i treballadores. I els polítics han de treballar pel desenvolupament just i equilibrat del conjunt de tota la societat. Però de vegades aquest equilibri es trenca i la voluntat política és directament oposada a la lluita sindical. Això és el que ha passat en aquests darrers anys de governs de dretes, que amb l’aplicació de les mesures neoliberals dictades des d'Europa i l’aprovació de la reforma laboral aprovada per PP i CIU, han desequilibrat totalment la balança i ens han fet perdre més de 50 anys de drets laborals adquirits. Creant un estat de desigualtat i d'indefensió social i laboral pràcticament oblidat en les societats del benestar modernes.
En els darrers anys a les empreses i les patronals se’ls ha donat totes les eines, estratègies i recursos legals, o no, per imposar les seves condicions. I en nom de la crisi, s’han imposat retallades de drets i baixades de salaris més enllà del que era èticament necessari i dignament suportable. La carrega, sempre recau sobre els mateixos, la classe treballadora. Hem arribat a extrems insostenibles d’emergència social i precarietat laboral. I sobre aquesta tragèdia de mil·lions de persones es consoliden les bases de la recuperació macroeconòmica. Doncs ara és legítim que en aquest escenari d'optimisme virtual, la voluntat política vagi en la línia de crear les sinergies necessàries amb la lluita sindical per tal de recuperar els drets, les oportunitats i la dignitat de les classes treballadores i restablir l’equilibri necessari per al millor desenvolupament del conjunt de la societat.
Per tot l'esmentat anteriorment crec que és del tot lícit i estan totalment justificades les actuacions dels treballadors i treballadores del sector del cava durant aquest CavaTast com a últim recurs de protesta i reivindicació per un conveni digne i just. Davant d'un govern que ignora les seves demandes, i que tot i conèixer les mobilitzacions previstes no ha fet res per desencallar les negociacions i facilitar l'acord. I davant d'una patronal enrocada en una postura immobilista i caciquista, sobretot després de fer públic el calendari de mobilitzacions i obtenir com a única resposta l'anulació de la mesa de negociacions el dia abans de començar la protesta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada