ATAC A LA DEMOCRÀCIA

Aquest és l’article del proper Casa de la Vila que vaig entregar el 11 d’octubre i que avui 17 d’octubre ja està desfasat. I tot el que escrigui avui demà també ho estarà.

Era absolutament necessari arribar a aquest punt d’inflexió però crec que mai hauríem d'haver arribat d'aquesta manera.

La culpa de trobar-nos en aquest atzucac és majoritàriament del govern del PP. I dic culpa per què és un terme religiós i jurídic i això és el que han fet. Amagar-se amb una actitud rígida i repressiva impròpia de l'Europa del S.XXI sota una constitució antiquada i obsoleta, però que es pot i que s'ha canviat quan els ha interessat, i que necessita una actualització urgent. Judicialitzant un problema que només es pot resoldre des de la voluntat política. Un problema que no és d'ara ni és nou, el respecte i l'encaix de la pluriculturalitat i plurinacionalitat dins de l'estat espanyol. I en particular, el sentiment i el desig legítim d'una gran part del poble català que ha manifestat moltes vegades de manera pacífica i exemplar la seva voluntat d'exercir el seu dret a l'autodeterminació. Manifestacions que no han estat escoltades ni tingudes en la consideració democràtica que mereixen, sinó que han estat retallades i humiliades des dels governs de l'estat.
També se li ha donat una dimensió religiosa. Creant un pensament maniqueu nacionalista sobre dos dogmes de fe antagònics: indivisibilitat nacional/independència. On cada part fa diví el seu dogma i s'identifica com els posseïdors de la veritat absoluta i acusant a tot qui no pensi igual o dubti com a enemic o heretge (diguem-ne fascista o antidemocràtic).
La culpa és del PP però els partits sobiranistes no són innocents. Tres partits antagònics que imposen un full de ruta segregacionista de legalitat parlamentària però sense majories ni legitimitat electoral. Un full de ruta que trenca una majoria absoluta del dret a decidir i del pacte per un referèndum amb garanties, i entra en un minoritari, dubtós i irresponsable procés cap a una independència a qualsevol preu i on tot si val i es justifica. Utilitzant mètodes tan poc democràtics contra les minories parlamentàries com els que volen deixar enrere. I convocant un referèndum sense les condicions ni les garanties suficients i necessàries per poder donar força i validesa als resultats. Que es desenvolupa sota l'assajament i la violència desproporcionada i injustificable del govern contra un poble que vol manifestar democràticament i pacíficament el seu dret a votar. I de nou ens tornem a trobar davant d'una minoria insuficient per legitimar cap de les opcions.
Crec que les parts estan obligades a l'enteniment i diàleg i treballar en una solució política. Des del govern català s'ha fet un gest per relaxar l'ambient i permetre aquest diàleg, dubtem que el PP estigui a l'altura (avui sabem que no). Hem de canviar l'interlocutor per arribar a l'única solució democràtica: Un referèndum acordat.

Aturada de Pais 3/O

Des d'ICV-EUiA-E Sant Sadurní volem:  Expressar la nostra més absoluta repulsa a les actuacions violentes i el tracte vexatori d'alguns membres de les forces de seguretat, carregant contra un poble que exercia el seu legítim dret de participació de forma pacífica i ordenada.  Donar suport a la proposta "Aturada de País" per demà 3 d'octubre, de la plataforma de les entitats socials catalanes Taula per la Democràcia.

Protesta en defensa de les institucions catalanes.

Desde el GM ICV-EUiA de Sant Sadurní volem donar suport la mobilització convocada per a aquesta tarda 20 de setembre a les 20h, a favor de les institucions catalanes i contra les accions autoritaristes, represives i antidemocràtiques del govern del PP. El que considerem el màxim responsable de la situació actual per la seva negació a reconèixer la diversitat nacional i opossarse a qualsevol diàleg. Impossibilitant la solució política.
Però no donarem suport  a qualsevol altre tipus d'utilització d'aquest acte per altres fins espuris.

1-O Referèndum o no.

La nostra agrupació, des del PSUC fins a en Comú Podem, sempre ha tingut la intenció de sumar el màxim de forces alternatives d'esquerres. Som una gran confluència de partits, entitats, moviments socials i persones amb la voluntat de capgirar l'hegemonia de les polítiques neoliberals. Aquestes polítiques han recolzat l'especulació financera, la corrupció estructural en les institucions, les retallades i les privatitzacions de l'estat del benestar i la pèrdua de drets laborals, civils i democràtics en benefici dels mercats financers, els mateixos que també exploten i mercantilitzen de forma irresponsable els recursos naturals.

Derrotar la dreta capitalista sempre ha estat el nostre principal interès comú, per davant de les diferències identitàries que hi pot haver en una organització plural com la nostra. És per això que acceptem que cadascuna de les parts haurà d'assumir uns costos i cedir per tal de reforçar la confluència.
Aquest darrer punt és el que més ens diferencia d’altres coalicions i aliances  nacionalistes, que tenint insalvables diferències ideològiques s'uneixin en un projecte independentista , dificultant i deixant en segon pla la lluita social i democràtica.

La independència no és el fi ni la meta per si mateix. La independència és sobretot un desig i un sentiment, absolutament legítim i lícit, que reivindiquen bona part de les catalanes i catalans. I pot ser una eina i un camí que porti a aconseguir un objectiu superior, una Catalunya millor i més justa. Però nosaltres no ens volem aturar aquí, lluitem cada dia per millorar les condicions de vida de les persones de Sant Sadurní, de Catalunya,  d’Espanya i d’Europa, per construir un món millor.

En aquest sentit entenem que les eines per aconseguir-ho no són ni bones ni dolentes, és la voluntat d'aquells que ho duen a terme la que s'ha de valorar i jutjar. Així doncs, pensem que els tancaments nacionalistes no són la millor manera d'assolir els nostres objectius de forma global, sobretot si tenim en compte el camí imparable de la globalització. Som ecologistes i internacionalistes, per això creiem que un federalisme global seria la millor eina per solucionar problemes globals amb repercussions en l'àmbit local com el canvi climàtic, el mercantilisme oportunista i despietat de la globalització, la desigualtat inhumana entre els pobles i les seves conseqüències: guerres, refugiats i terrorisme.
En la nostra organització som majoritàriament internacionalistes i federalistes, i dic majoritàriament perquè hi ha també qui es defineix obertament com a independentista. Alguns dels quals van decidir posar aquest desig d'independència per davant de tot, motiu pel qual van decidir marxar. Per sort, es tracta de casos molt concrets, i la pluralitat continua sent una realitat.

Però no és de la independència del que volem parlar sinó, del procés. En concret del gir que es fa amb el segon full de ruta després de no poder complir amb el primer.

Sempre hem estat amb el dret a decidir, però no només quan es tracta de l'encaix o la relació que ha de tenir Catalunya amb la resta de l'estat, no. Dret a decidir-ho tot, dret a participar activament i directament de la presa de decisions i les polítiques que ens afecten a totes i tots.

Des de tots els espais de la nostra confluència hem defensat i seguim defensant el referèndum com a única sortida democràtica davant el conflicte nacionalista Catalunya-Espanya, vam treballar pel referèndum quan alguns van considerar que era una pantalla passada i seguirem treballant ara que els mateixos volen passar de pantalla fent trampes.
Un referèndum pactat, amb garanties i reconegut internacionalment per tal que sigui democràtic, efectiu i útil.

Entenen que la postura incomprensible, irresponsable, autoritària i covard del govern Espanyol de no escoltar la veu del poble català que repetidament i massivament ha demanat expressar democràticament la seva voluntat nacional. Fa difícil, per no dir impossible, pactar un referèndum amb aquest govern. Però si es podria amb un altre govern i són temps de canvi. La correlació de forces està canviant al parlament i el nombre de partits que donarien suport a un referèndum pactat augmenta significativament.

No obstant això, el que no podem acceptar és que se segueixi definint com a referèndum allò que no compleix gairebé cap condició per ser-ho. No hi ha hagut ni es preveu que hi hagi cap discussió profunda i serena entre la ciutadania sobre les conseqüències més enllà de la dicotomia: independència sí o no. Encara no se sap qui ni de quina manera es farà la supervisió que garanteixi la imparcialitat i l'eficiència del referèndum. Tampoc coneixem de moment quin és el cens de referència que es farà servir.

Si amb això no n'hi ha prou, cal afegir que no es compleixen les directrius que marca la Comissió de Venècia, com ara la necessitat de tenir el reconeixement internacional.
I, el que encara és més greu, tampoc té reconeixement nacional, ja que com va quedar pales en les eleccions del 27S no té legitimitat ciutadana, encara que ''corregint políticament allò que no els donar les urnes'', sí que parlamentària. Ni respecta l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, ni té el suport del Consell de Garanties Estatutàries.

Per tot el que hem exposat queda clar que el que se celebrarà el pròxim 1-O no és un referèndum, serà una altra cosa però no li podem seguir anomenant referèndum. Hem de dir les coses pel seu nom i no podem continuar enganyant a la ciutadania, amb millor o pitjors intencions.
El pròxim 1 d'O es celebrarà la manifestació d'un desig llargament esperat per molta gent. Serà l'expressió del sentiment d'una gran part d'un poble que vol ser escoltat. Serà una mobilització totalment lícita i respectable de moltes ciutadanes i ciutadans, i no ens enganyem, majoritàriament independentistes. Serà una festa i serà un altre 9N. Però no serà un referèndum.

Tot i així des de la nostra coalició, que no és independentista, reiterem el nostre profund respecte per a totes les persones que amb tot el dret, volen manifestar-se, mobilitzar-se i expressar el seu desig i sentiment. Per aquest mateix principi de respecte a la llibertat d'expressió no disciplinarem als nostres integrants davant aquesta mobilització, a diferència d'altres organitzacions polítiques que han obligat a dimitir a tots aquells que ha posat en dubte el dogma processista. Entenem que tothom qui sentí el desig de participar i col·laborar en aquesta mobilització ho pot fer amb total llibertat i  tranquil·litat. Però, com ja hem dit anteriorment, som de majoria federalista, així que probablement una gran part no hi participarem.

DE LA MOCIÓ A LA DECLARACIÓ INSTITUCIONAL

El detonant que va activar la Declaració Institucional va ser sense cap dubta l'anunci de l'ERO de Codorniu.

En un principi l'amenaça de l'acomiadament de quasi un centenar de persones va provocar la reacció generalitzada dels sindicats, treballadores i treballadors, no només de l'empresa afectada, que des d'un primer moment es van organitzar i mobilitzar per aturar les conseqüències del desastre que s'apropava. També molts dels grups municipals vàrem contactar amb el representant del comitè per tal d'interessar-se i oferir la seva ajuda.

Nosaltres, ICV-EUiA-E, vam estar des del primer moment en contacte amb el responsable del comitè de Codorniu Antonio Cruces, per tal de fer-li costat i donar-li tot el suport possible.Fruit d'aquestes converses surt la idea de presentar una moció, no només contra l'ERO de Codorniu, sinó molt més genèrica, i que totes les forces polítiques de Sant Sadurní poguessin encapçalar. 

El primer esborrany de la Declaració Institucional neix d'integrar dues mocions. La de la CUP més concreta i específica contra l'ERO de Codorniu. I la del nostre grup ICV-EUiA-E que volia ser més global i ambiciosa en defensa de tot el sector del cava. Aquest primer esborrany el vàrem presentar a totes les forces polítiques del consistori amb temps suficient perquè es poguéssim fer les aportacions i esmenes necessàries per a arribar a un consens. Després de diverses negociacions, finalment tots els partits del consistori vam ser capaços de posar-nos d'acord i donar suport a aquesta Declaració Institucional en defensa del sector del cava.

Per la que vull felicitar i felicitar-nos a totes i tots per l'esforç i la capacitat de fer un front comú davant d'un problema que no només afecta el sector del cava sinó que afecta a tot Sant Sadurní.

Esperem que aquesta gran iniciativa consistorial no s'esvaeixi i ens permeti ser la peça clau per posar en marxa la tan necessària mesa sectorial del cava.

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL DE L’AJUNTAMENT DE SANT SADURNÍ D’ANOIA EN DEFENSA DEL SECTOR DEL CAVA.

En els darrers anys els sindicats majoritaris locals han denunciat, sense èxit i sense que ningú els fes cas, el permanent deteriorament del sector del Cava. L’aposta d’una part important del sector per la quantitat i no per la qualitat del producte ha produït un desprestigi i devaluació de la DO Cava. El sotrac que va generar la notícia de la proposta d’ERO plantejada per l’empresa Codorniu, que afectava a casi un centenar de treballadors i treballadores dels seus diferents centres de producció, ens situar de nou davant la realitat del deteriorament del sector, que els sindicats fa temps que denuncien.

En aquest cas, l’empresa Codorniu al·legava que vol deixar de produir per a tercers (marques blanques). Això significa una reducció del 20% de la producció i que, inevitablement, això comporta la pèrdua de casi un centenar de llocs de treball, més del 15% dels 426 treballadors i treballadores del grup. Això bé acompanyat també d’altres mesures, totes elles enfocades a reduir costos, despeses i serveis.

Davant d’aquesta notícia, les reaccions i mobilitzacions de treballadores i treballadors0 de Codorniu, acompanyats per la resta de companyes i companys del sector, no s’han fet esperar. Especialment en la manifestació del passat 1 de maig es va captar l'atenció dels mitjans de comunicació, i també va atreure l'atenció de les autoritats locals, comarcals i autonòmiques.

En aquesta manifestació la conselleria de treball es va comprometre, després d'una breu trobada amb representants sindicals de Codorniu, Freixenet i la seva Federació d'Indústria de Catalunya, a posar fil a l'agulla per facilitar les reunions necessàries amb tots els actors implicats, per tal de fer un diagnòstic clar de la situació del sector, i poder així treballar i posar en marxa totes les mesures que siguin necessàries per a aturar el deteriorament progressiu del sector, i impulsar un pla estratègic comú per tornar a posicionar el Cava en els nivells de qualitat i prestigi que mai hauria d'haver perdut.

Si és evident que la direcció de Codorniu ha posat sobre la taula una mala situació econòmica de l'empresa per tal de justificar aquestes mesures, no és menys veritat que en cap cas aquesta mala situació ha estat causada pels treballadors i treballadores del grup, que han realitzat tot el que estava en la seva mà per tirar endavant l'empresa.

Entenem que en cap cas són els treballadors i treballadors els que han de pagar els plats trencats d'aquesta situació i que, si hi ha hagut errors de gestió o estratègies empresarials errònies, aquesta no pot ser l'excusa per acomiadar part de la plantilla

Afortunadament la voluntat de diàleg i la negociació entre el comitè i l’empresa amb possibilitat un acord que minimitza les conseqüències d’aquest ERO, reduint el nombre d’afectats a 71, 46 prejubilacions i 25 extincions, i de les quals 38 afecten al centre de Sant Sadurní.

El sector del cava, tot i no ser l'únic, és el principal motor productiu de l'economia local i de gran part de la Comarca. La problemàtica del cava no només afecta directament als treballadors de les caves sinó que, indirectament, afecta tota l'economia relacionada amb els subministraments, etiquetatge, transport, etc. del producte. Sense oblidar la
repercussió que tindrà la pèrdua de poder adquisitiu d'un gran nombre de veïns i veïnes de la població, i la conseqüent repercussió al tercer sector.

Sant Sadurní d’Anoia li deu molt al cava, però el cava també li deu molt a Sant Sadurní. Les conseqüències directes i indirectes d’aquest deteriorament del sector poden ser molt greus pels interessos socioeconòmics de totes les Sadurninenques i Sadurnidencs. És un problema que ens afecta a totes i tots, i és necessari fer un front comú davant d'aquest problema per tal de trobar les millors solucions: pagesos, cellers, cavistes, sindicats i forces polítiques. No és el problema d'una empresa, és la lluita de tot un poble. Està en joc el futur de Sant Sadurní.

Per aquest motiu, tots els grups municipals proposem que el Ple de l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia adopti els següents acords:


1. Expressem la total solidaritat d'aquest consistori amb les treballadores i treballadors de Codorniu afectats en l’ERO, i ens posem a la seva disposició per tot el que sigui necessari.

2. Lamentem la pèrdua dels llocs de treball i valorem positivament la voluntat de diàleg de les parts per arribar a un acord.

3. Expressem la voluntat de col·laborar en tot el que sigui necessari amb les treballadores i treballadors en lluita, posant tots els serveis i les forces necessàries que estiguin en el nostre abast per fer-lo.

4. Reforçarem el compromís de la conselleria amb els sindicats de crear una mesa de negociació entre totes les parts afectades, per treballar la problemàtica global del sector del cava i demanem que l’Ajuntament de Sant Sadurní formi part.

5. Facilitarem i potenciarem els espais de diàleg necessaris i suficients per buscar una solució al problema del sector del cava de forma satisfactòria per a totes les parts afectades.

6. .Cal treballar per evitar que les conseqüències de les decisions empresarials recaiguin sempre en les espatlles dels treballadors i treballadores, que són els més vulnerables en aquesta relació de forces.

7. Desenvoluparem un pla d’impuls estratègic i econòmic de la vila per acompanyar la consolidació del sector del cava, però també per promoure l’ampliació de la base econòmica de Sant Sadurní d’Anoia i diversificar-la, i així oferir noves oportunitats de desenvolupament de la vila i nous llocs de treball de qualitat.

8. Compartir la proposta amb altres municipis afectats i amb el Consell Comarcal.


Sant Sadurní d'Anoia, 17 de maig de 2017.

OPTIMITZAR RECURSOS DEMOCRÀTICAMENT

Suposo que totes i tots heu sentit rumors sobre la possibilitat de construir o adquirir nous equipaments municipals, construir una pista polivalent o comprar Can guineu. Malauradament nosaltres, igual que la resta de l'oposició, ens hem assabentat, igual que vosaltres per rumors, pels diaris o per declaracions a la premsa.

No entrarem a criticar la manca de transparència i el veto a la participació d'aquest govern. Tant a la resta de partits que també formen part del consistori i representem la majoria dels votants, com a les veïnes i veïns de Sant Sadurní. Que ja és prou greu de per si.

El que volem, és utilitzar aquest petit espai que ens almoina el govern, per expressar el nostre rebuig a la proposta de crear o adquirir nous equipaments, fins que no s'arreglin de manera definitiva i satisfactòria els actuals equipaments municipals. Que estan ruïnosos, desaprofitats o mal acabats. Parlem de: "Castell dels Moros", Can Mas de la Riera, "casetes dels mestres", vestuaris, grades i accessos al camp de futbol, pistes, etc.

No podem permetre que els nostres diners, els de totes i tots, es gastin sense ni tan sols preguntar quines són les necessitats, els gustos o les preferències de les veïnes i veïns de Sant Sadurní. No podem continuar construint Sant Sadurní al caprici del govern de torn.

Des d'ICV-EUiA-E proposem: Acabar, arreglar, completar, millorar, reutilitzar i reconstruir els equipaments actuals amb solucions efectives i creatives (com ja hem aportat alguna), per tal d'optimitzar l'ús i el funcionament d'aquests.
Però aquesta és només la nostra opinió. El que exigint és que es faci un veritable procés participatiu on es recollint totes les opinions, tant dels partits com dels particulars, i es decideixi entre totes i tots quines són els nostres gustos, les nostres necessitats i les nostres prioritats. I crear un projecte comú i futur de poble a llarg plaç, més enllà d'interessos partidistes i de les legislatures de torn.

Un Ple innecessàriament llarg.

L'últim Ple del passat 28 de febrer va ser llarg, innecessàriament llarg. Pot ser quan el nou ROM estigui aprovat (un altre tema també llarg, excessivament llarg) les intervencions seran més moderades, però ho dubto, per què no és un problema de regular ni retallar el temps d'intervenció, és un problema de voluntat. Voluntat de no fer un míting de cada intervenció, voluntat de no utilitzar els temes com a metralla política, voluntat de no fer intervencions repetitives una vegada i una altra, voluntat de no fer justificacions cíniques i inacabables de temes injustificables. En definitiva, voluntat de sintetitzar i de comunicar amb claredat, sinceritat i transparència.

Repassem alguns dels punts més conflictius començant per la modificació puntual del POUM i l'informe de sostenibilitat ambiental dels hivernacles d'Agromillora, que és part necessària del procés de creixement de l'empresa que vàrem aprovar.
Tot i ser un dels temes que més transparentment i participativament s'ha treballat dins del consistori, i havent quedat clarament explicades i diferenciades ambdues parts que componen l'expedient: d'un cantó la infracció comesa per l'empresa i les conseqüències jurídiques i administratives derivades: Multa i enderrocament; I d'altra les necessitats de créixer de l'empresa, i els beneficis que comporta a les veïnes i veïns de Sant Sadurní.
Agromillora s'utilitza com a munició política i es barreja malintencionadament aquests dos components per a crear un compost explosiu amb la intenció de confondre la gent i atacar altres grups.

Un altre tema conflictiu i llargament injustificat pel govern va ser el Pla Local d'Equipaments presentat per la CUP. Un tema en el qual el nostre grup ja ha expressat en diferents ocasions la necessitat d'entomar el problema de mancances i deteriorament dels equipaments municipals, i buscar una solució democràtica i participativa més enllà dels gustos i els interessos del govern de torn. Cadascú té els seus gustos i els seus interessos, els nostres impliquen acabar i optimitzar els equipaments actuals, abans d'adquirir ni construir cap de nou, per tal d'utilitzar-los per cobrir, les que per nosaltres considerem, les mancances prioritàries al nostre poble: un espai cultural escènic i un centre d'oci pels més joves. Però aquestes són les nostres prioritats i el que s'ha de fer és preguntar quines són les prioritats de totes les persones de la vila per tal de construir el Sant Sadurní que volen les Sadurninenques i els Sadurninecs, més enllà dels interessos del govern de torn.

També ens va indignar la cínica loquacitat del regidor del PP intentant justificar políticament el que és humanament injustificable i èticament inacceptable. Utilitzar com a excusa a la indiferència al drama de milions de persones refugiades, l'origen del conflicte i la preservació dels territoris de procedència, és d'un cinisme intolerable en qualsevol cas, però és d'una hipocresia inacceptable que ho digui el representant del partit que va provocar la guerra d'Iraq utilitzant mentides i que va ser l'origen de la tragèdia amb la destrucció i l'espoli de milions de llars.

I per acabar i no allargar-nos massa ens agradaria explicar la nostra abstenció al Protocol d'Assetjament Laboral de L'ajuntament. Ja vàrem exposar que aquest protocol ens sembla imprescindible i una bona eina per detectar, aturar i reparar els casos d'assetjament. Ens hauria agradat participar en la seva elaboració però un cop més la participació no va ser possible. Però com totes les eines el resultat depèn de la voluntat i l'ús que se li doni. Els calaixos de l'Ajuntament de Sant Sadurní estan plens de bones eines i bones intencions però falta voluntat per fer-les útils. Per aquest motiu el nostre grup feia dues esmenes per tal de garantir la voluntat d'utilitzar eficaçment aquesta eina. D'una part incloure la presència de tots els grups polítics a la Comissió de Seguiment per tal de fer-la més transparent i participativa. I d'altra banda demostrar la voluntat del govern d'utilitzar correctament aquesta eina i prendre el compromís de revisar tots els casos i les denúncies d'assetjament per tal de reparar el mal que en el seu moment van poder patir les víctimes, independentment de si els responsables dels possibles abusos encara són a la plantilla o no. En última instància és l'ajuntament el responsable de vetllar per la integritat i la dignitat dels seus treballadors.