L'últim Ple del passat 28 de febrer va ser llarg, innecessàriament llarg. Pot ser quan el nou ROM estigui aprovat (un altre tema també llarg, excessivament llarg) les intervencions seran més moderades, però ho dubto, per què no és un problema de regular ni retallar el temps d'intervenció, és un problema de voluntat. Voluntat de no fer un míting de cada intervenció, voluntat de no utilitzar els temes com a metralla política, voluntat de no fer intervencions repetitives una vegada i una altra, voluntat de no fer justificacions cíniques i inacabables de temes injustificables. En definitiva, voluntat de sintetitzar i de comunicar amb claredat, sinceritat i transparència.
Repassem alguns dels punts més conflictius començant per la modificació puntual del POUM i l'informe de sostenibilitat ambiental dels hivernacles d'Agromillora, que és part necessària del procés de creixement de l'empresa que vàrem aprovar.
Tot i ser un dels temes que més transparentment i participativament s'ha treballat dins del consistori, i havent quedat clarament explicades i diferenciades ambdues parts que componen l'expedient: d'un cantó la infracció comesa per l'empresa i les conseqüències jurídiques i administratives derivades: Multa i enderrocament; I d'altra les necessitats de créixer de l'empresa, i els beneficis que comporta a les veïnes i veïns de Sant Sadurní.
Agromillora s'utilitza com a munició política i es barreja malintencionadament aquests dos components per a crear un compost explosiu amb la intenció de confondre la gent i atacar altres grups.
Un altre tema conflictiu i llargament injustificat pel govern va ser el Pla Local d'Equipaments presentat per la CUP. Un tema en el qual el nostre grup ja ha expressat en diferents ocasions la necessitat d'entomar el problema de mancances i deteriorament dels equipaments municipals, i buscar una solució democràtica i participativa més enllà dels gustos i els interessos del govern de torn. Cadascú té els seus gustos i els seus interessos, els nostres impliquen acabar i optimitzar els equipaments actuals, abans d'adquirir ni construir cap de nou, per tal d'utilitzar-los per cobrir, les que per nosaltres considerem, les mancances prioritàries al nostre poble: un espai cultural escènic i un centre d'oci pels més joves. Però aquestes són les nostres prioritats i el que s'ha de fer és preguntar quines són les prioritats de totes les persones de la vila per tal de construir el Sant Sadurní que volen les Sadurninenques i els Sadurninecs, més enllà dels interessos del govern de torn.
També ens va indignar la cínica loquacitat del regidor del PP intentant justificar políticament el que és humanament injustificable i èticament inacceptable. Utilitzar com a excusa a la indiferència al drama de milions de persones refugiades, l'origen del conflicte i la preservació dels territoris de procedència, és d'un cinisme intolerable en qualsevol cas, però és d'una hipocresia inacceptable que ho digui el representant del partit que va provocar la guerra d'Iraq utilitzant mentides i que va ser l'origen de la tragèdia amb la destrucció i l'espoli de milions de llars.
I per acabar i no allargar-nos massa ens agradaria explicar la nostra abstenció al Protocol d'Assetjament Laboral de L'ajuntament. Ja vàrem exposar que aquest protocol ens sembla imprescindible i una bona eina per detectar, aturar i reparar els casos d'assetjament. Ens hauria agradat participar en la seva elaboració però un cop més la participació no va ser possible. Però com totes les eines el resultat depèn de la voluntat i l'ús que se li doni. Els calaixos de l'Ajuntament de Sant Sadurní estan plens de bones eines i bones intencions però falta voluntat per fer-les útils. Per aquest motiu el nostre grup feia dues esmenes per tal de garantir la voluntat d'utilitzar eficaçment aquesta eina. D'una part incloure la presència de tots els grups polítics a la Comissió de Seguiment per tal de fer-la més transparent i participativa. I d'altra banda demostrar la voluntat del govern d'utilitzar correctament aquesta eina i prendre el compromís de revisar tots els casos i les denúncies d'assetjament per tal de reparar el mal que en el seu moment van poder patir les víctimes, independentment de si els responsables dels possibles abusos encara són a la plantilla o no. En última instància és l'ajuntament el responsable de vetllar per la integritat i la dignitat dels seus treballadors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada