Molts, com de Santa Bàrbara, només se'n recorden de la Democràcia quan veuen els llampecs prop.
La democràcia no és votar cada quatre anys amb un sufragi semiuniversal i, per descomptat, respectar el vot. Aquest és el mínim necessari exigible per no ser confós amb altres formes de govern més autoritàries i justificar un "com si fos una democràcia". I tot i així no sempre s'aconsegueix i les oligàrquiques acaben imposant la seva tirania.
Sota la meva humil opinió la democràcia necessita i es sustenta en tres principis bàsics i imprescindibles: Participació, Existència digna i Informació.
Participació. Ni més ni menys important. Igual d'important i necessari que els altres dos, però com deia abans és l 'únic que per si sol pot donar una falsa i enganyosa aparença de democràcia.
Participar és molt més que votar cada quatre anys. Vol dir decidir activa i directament en totes i cadascuna de les decisions, els processos i les estratègies polítiques que impliquin i afectin de manera rellevant i vital a la població. Tenir les eines democràtiques eficients i efectives per impulsar iniciatives populars o per frenar iniciatives governamentals. Eines per decidir i per decidir-ho tot.
Existència Digna. No hi ha llibertat sense pa, ni democràcia sense llibertat. No es pot decidir lliurement si les teves decisions estan condicionades a la por, a les repercussions i a la subsistència pròpia i de la teva família.
És necessari un sistema de benestar públic, universal i de qualitat que garanteixi els drets i la dignitat de les persones més enllà del xantatge i els interessos del mercat financer. Educació, sanitat, salut medi ambiental, habitatge, treball digne, renta mínima, ...són drets inalienables aconseguits per la lluita obrera i pagats íntegrament amb el sou de la classe treballadora. No podem permetre que siguin privatitzats per l'avarícia i l'egoisme dels poderosos.
Informació. Un poble mal informat és un poble manipulat i no pot decidir en llibertat. Ningú pot negar la capacitat de manipulació de les opinions, les emocions i les accions que tenen els mitjans de comunicació. No hi ha res més antidemocràtic que un monopoli de la informació, per què sota l'aparença i l'engany de la llibertat d'expressió existeix un control absolut de la informació i per tant una manipulació absoluta de les opinions, les emocions i la conducta de la majoria dels ciutadans en benefici dels interessos d'una minoria propietària d'aquests mitjans de manipulació massius. Només amb educació i una actitud oberta, activa i crítica podem combatre les conseqüències de la tirania de la informació. Per tot això, un estat realment democràtic és necessàriament aquell que: Primer garanteix una educació ètica, crítica i completa a tots els seus ciutadans. I segon respecta i fomenta la llibertat d'expressió i opinió plural i complerta, repartint els mitjans i espais informatius de manera equitativa entre les diferents versions i visions de la realitat. Trencant el monopoli interessat i espuri de la comunicació.
Rafa Berlanga
Juliol 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada